sábado, 26 de mayo de 2012

Compatibilitats




CONTE A DOMICILI


Compatibilitats





He tornat a mirar les nostres fotos. Bé, les nostres, vull dir en realitat les fotos meves en les que tu hi surts.

T’imagino ara hiperactiu, enèrgic. També espitat i desmarrit. Aquí, aquesta llàgrima sòlida no vol sortir d’aquest ull que sempre espera tornar a observar-te en la penombra de la teva cambra càlida i reposant.

No t’espero mai i vaig a corre-cuita per tal de no ensopegar amb la teva faç un dia qualsevol, al mig de la Gran Via. I funciona, no m’hi ensopego. Però de tant en tant, mentre escolto una melodia incerta que neix al meu cap, sec a esperar-te un minut i mig. Durant un minut i mig etern en que sense voler-ho pas desitjo que m’atrapis. I ho comprenc tot. No tornes mai. No existeix el temps, no existeixis tu, ni el temps en que existies.

La llàgrima m’esclafa la còrnia. Miro la foto, la nostra foto. La foto en la que ja no hi surts. La foto a la que no hi vas voler sortir mai.     







Miro el teu horòscop. Divendres 13. No conec altra via de sabiduria práctica més encertada que aquesta. Vull saber si avui, a la fi, ha arribat el dia. Aquest dia 13 d’abril meravellòs o esborronador, potser. La lluna i la posició dels astres ens ho diran, ens diran què hem de fer: decidir un moviment intuitiu o decidir un ensopiment perpetu que ens mantingui en aquesta erma rutina.   

Avui no som compatibles, diu l’horòscop; no coincidim en el número de la sort diari, ni en el color del dia, ni el que ens pertoca avui sobre l’amor. Em poso mans a la obra: he de trobar un butlletí d’horòscop que m’asseguri que avui, i només avui, divendres 13, és el dia de tenir-te al meu abast. 

«Avui rebràs una sorpresa molt grata». No, la sorpresa te la vull donar jo. Diu que tu «potser t’enamores d’una persona que resulta inabastable per tu». Sóc inabastable per tu?





Millor miro què passarà demà, perquè demà, dissabte 14 d’abril, «los Escorpio tendrán la capacidad de transmutar las ideas negativas en positivas» i no me la vull jugar actuant el dia que no toca. Potser no aconsegueixo convèncer-te de que no hi ha persona més adequada per tu que jo mateixa. Tu, en canvi, ets la persona menys adequada per mí. Els sentiments van així, juguen en la seva pròpia línia. No els vaig inventar pas jo. «Si demà quedes amb algú, assumeix que et tocarà esperar». No deu ser la millor jornada. I a ell li diu que «va a reprocharte algo que puede herir un poco tu orgullo». I si arribo allà i no sé dir-li el que l’hi he de dir? Què li vull dir? Què li vull fer?

Millor miraré l’horòscop de demà passat, diumenge 15. Potser el de la setmana que ve? Hauran ja fet eixos graduals de quins dies són millors, segons l’horòscop, per fer determinades coses? Será per a ell «un viernes 13 de altibajos e imprevistos en el amor» y un dissabte en que hi haurà «buenos cielos en el universo amoroso, el amor puede dar una segunda oportunidad. Será un dia ideal para reconciliaciones». No obstant, avui divendres pels escorpins també «las confusiones emocionales pueden generar conflictos» i demà dissabte «La Luna en cuadratura acentúa las ideas fijas en una jornada de grandes contradicciones. Evita las obsesiones, podrías arrepentirte de los resultados». O podria no arrepentir-me’n. «Si la ansiedad te ocasiona molestias digestivas, bebe una tisana de menta».

Està clar, doncs. Demà dissabte 14 a la nit és l’hora de l’atac. No cal esperar una altra setmana per fer allò que un desitja fer, però que té massa al fons dins del pit. Seré jo qui anirà a buscar-lo demà. Però i si els resultats d’aquests pronòstics no donen un bon resultat? 



 I si els «buenos cielos en el universo amoroso» no es refereixen a ell? I si la teva «segunda oportunidad que el amor puede dar» no es refereix a mi, sino a una altra escorpí? Li hauré de fer una tisana per calmar-li l’ansietat a aquesta escorpina? Més encara, i si el «dia ideal para reconciliaciones» no té res a veure amb nosaltres? I si fa referència a tu amb un altre escorpí o a mi amb un altre que té el mateix horòscop que tu?

I si «assumir que em tocarà esperar si demà quedo amb tu» implica que  després et «reprocharé algo que puede herir un poco tu orgullo», és a dir, que et retreuré haver arribat tard?


I si la «jornada de grandes contradicciones, por la cuadratura de la Luna que acentúa las ideas fijas» em fa veure allò que no existeix? Perquè és clar, tu existeixes? Existeix aquesta onada d’astres que disposen el nostre romanç? Si així ho volem, deixem-los fer; deixem-nos fer. Que potser en el futur, no demà, però potser en uns segles, serem nosaltres qui decidim la vida dels astres.









No hay comentarios :

Publicar un comentario

Otros adomiciliados han visitado esta semana...